Diàlegs A Barcelona
A. Cardona Torrandell - Iago Pericot
Conversa transcrita per Xavier Febrés
Ajuntament de Barcelona
Editorial Laia

PORTADA INTERIOR

I ara i aquí, canto la mort d'un fedaí a mans dels seus germans corromputs; canto el petit vietnamita defensor de la dignitat humana, ensorrat en el fang dels seus arrossars, vencedor de la despietada màquina de la més colos­sal potència de la Història; canto la impàvida enteresa humil del camperol castellà que espe­ra aquesta commovedora primavera, que, com va dir Antonio Machado -Primavera tarda- ­triga com triguen tantes coses a la nostra Sep­harad. I aquest cant és el tema, el contingut. I la música d'aquest cant encara cal fer-la, és inaudible, àdhuc per al seu autor, fins que no la passa al pentagrama. I el pentagrama és a la tela, al cartró, a la taula. I les fugisseres no­tes que maldo per aprehendre són als colors, a la línia, a la matèria, al pinzell i a les meves mans, als meus nervis, a la meva sang.

Hi viuen, a la meva sang. En viuen, de la me­va sang. I aquestes notes cristal·litzen dins, pel damunt, al voltant del tema, com a la branca de Salzburg de que ens parla Stendhal, per tal de fer comprensible el misteri amorós. I aquestes notes, en cristal·litzar, es­devenen signe; comunicació, per tant.

A. CARDONA TORRANDELL

ÍNDEX

I.                     UNA CONFLUÈNCIA ENTRE PINTURA I TEATRE

II.                   L'AIRE DEL MEDITERRANI

III.                 LES ARTS, EN UN PUNT D'INTERROGACIÓ

IV.                 DEL TEATRE INDEPENDENT AL TEATRE INSTITUCIONALITZAT

V.                   EL GRAN OFICI DE VIURE

VI.                 BARCELONA, ITINERARI OBERT

CONTRAPORTADA INTERIOR

Les paraules "recerca" i "experimentació" comporten inseguretat, desconeixement i per tant són apartades sistemàticament, eliminant aspectes fonamentals del fet creatiu i provo­cant una certa inhibició dins els processos de disseny habituals. La intuïció ha de donat pas a l'aprenentatge, al mètode, a la planificació, a la hipòtesi de treball i a la comprovació de resultats, aconseguint una nova actitud neces­sària al treball del dissenyador d'espectacles. EL procés de disseny de l'espectacle, haurà d'acceptar condicions diferents dins un procés pacient d'experimentació, la necessitat de fo­mentar l'experimentació és molt important, ja que, encara que hi ha alguns resultats desta­cables, la disposició dels diferents elements de l'escriptura escènica dins un fet dramàtic és imperfecte. La seva utilització, doncs, depèn en gran mesura d'un procés intuïtiu, en el qual existeix encara un gran nombre de possi­bilitats d'aplicació irracional.

L'espai experimental ha de ser l'àrea més ben tractada del futur Centre del Nord de la Ciu­tat Narcís Monturiol En depenen la reputa­ció, el prestigi i l'evolució dins i fora del nos­tre país. Ha de set, a curt termini, font d'in­gressos culturals i econòmics, ja que ara i molt més endavant serà exportable. Aquesta àrea, com totes, ha de contemplar el doble vessant del fet experimental en ell mateix i la forma­ció teoritzo-pràctica dels futurs espectaclitza­dors.

IAGO PERICOT (De l'informe "ESPECTACLITZACIÓ", Barcelona, 1985)