En veure't clar,
mirall obscur,
sabràs que Déu
és acte pur.
Quan desaprens
això, ninot,
et colgues viu
al fons del clot.
Als teus aücs,
per rius de sucs
acut, xau-xau,
la fam dels cucs.
Però de lluny
entenc un crit:
"No llorda pau,
sinó neguit!"
Mida de tot,
l'home. Més fort
que temps, espai,
amor o mort.
Torna-te'n, doncs,
entre la gent.
Acull despert
el gran lament.
Els ulls oberts
de bat a bat,
vés fent-los
eina de combat.
"Cal que m'ensenyis
contra qui,
perquè no m'erri
de camí".
Contra l'astut
que, per un mos,
voldrà fermar-te
com un gos.
El somni vell,
sovint trencat,
duu l'etern nom
de llibertat.
Si véns al reng,
no tindràs llar
ni sols un bri
d'aire de mar.
"Jo lluitaré
- n'accepto el preu -
de sol a sol,
per tot arreu".
Salvador Espriu
Publicat a Hors Jeu/Fora de Joc
núm.2. París. Tardor 1982
