Bona tarda. Sóc Joan Inglada, de la comissió cívica Testimoni i Memòria de l’Armand Cardona Torrandell. En primer lloc agrair a l’Aula haver acceptat organitzar aquest acte; ens honora que una entitat del prestigi d’aquesta col·labori en la remembrança de l’Armand Cardona. Avui es compleixen els deu anys de la seva mort i una de les raons per les quals vam fer la proposta és perquè ara fa justament cinc anys l’Aula va dedicar aquest dia a rememorar l’Armand amb la conferència Armand Cardona: la pintura com a eina de compromís feta per la professora del Departament d'Art de la UAB, Teresa Camps, cosa que mostra la sensibilitat de l’Aula amb l’Armand.

És un honor i una gran responsabilitat per a mi el fet d’haver de presentar aquest convidat de luxe que avui ens visita i ja que no tinc d’ell la coneixença que seria de rigor, ni el verb fàcil, clar i entenedor que m’agradaria, permeteu-me que llegeixi la presentació que he recopilat des de diverses fonts i per tant d’antuvi m’excuso de les possibles inexactituds.

El senyor IAGO PERICOT és director d'escena i pintor, Graduat en Art amb premi extraordinari per la «Slade School of Fine Arts», de la Universitat de Londres. Llicenciat en Psicologia amb Premi Extraordinari per la Universitat de Barcelona, Graduat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona.

Va ser professor d'Ensenyament General Bàsic, de Cromatologia de l'Escola Superior de Disseny Elisava, d'Espai Escènic de l'Institut del Teatre. Director del departament d'Escenografia de l'Institut del Teatre. Professor de projectes de final de carrera i cursos de Master en el Departament d'Història de l'Escola Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica.

Ha dissenyat Espais escènics per a: l’Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, Homenatge a Picasso, Teatre Nacional de Barcelona, El globus, Teatre Capsa, Els Joglars, Centro Dramático Nacional de Madrid, Teatre Romea, Teatre Principal de València.

Nombroses direccions, escenografies, dramatúrgies, posades en escena durant els últims 30 anys a Barcelona, principalment, però també a Madrid, Mérida, Tolosa del Llenguadoc i altres ciutats d’arreu: a l’Institut del Teatre, Teatre Metropolità de Barcelona, del que és co–fundador, Túnel del metro de Sant Antoni, Teatre de la Caritat, Centri dramàtic d'Osona, Teatre Municipal d'Alacant.

També musicals, concerts i òperes. Obres pròpies i de Samuel Beckett, Martin Sherman, Jaume Melendres. El banquet de Plató en català, castellà i francès. Un Concert de Maria del Mar Bonet al Palau Sant Jordi.

El 2002 actuà a De la impossibilitat de concebre la pròpia mort, un dels sis espectacles de l’obra Bona gent de Roger Bernat, que considera Pericot el seu mestre espiritual. També el 2002, Iago Pericot és el creador de La Renaixença de mossèn Cinto, una de les quatre peces experimentals de l’Espai Brossa en l’any Verdaguer. Aquest mateix any 2002 i al mateix lloc presenta El joc i l'engany, una teatralitat creada per ell que parteix de la transgressió per introduir-se en el cos humà, cada cop més controlat, a parer de l'autor, pels factors externs, en paraules d’un crític d’art. Qui es pensi que el pas del temps l'ha fet claudicar cap a posicions més conservadores, s'equivoca de totes–totes... ...el director de muntatges emblemàtics com Simfònic King Crimson o Rebel Delirium, ... intenta sufocar aquests controls amb la imaginació. De seriositat el món n'és ple i de pensament únic i terroristes també, proclama ... i ... reivindica el teatre com a espai per a disfrutar i aprendre, però sense transcendentalitzar.

Iago Pericot, un dels introductors de la modernitat escènica al país, últimament ha estat director escènic d’Il mondo della luna, taller d’òpera que co–produïren Lliure i Liceu, òpera que Franz Joseph Haydn va estrenar el 1777 amb llibret de Carlo Goldoni.

Tenim amb nosaltres un dels creadors més grans del país. Les fèrtils sales alternatives, –com l’Espai Brossa, per exemple–, o algun intel·ligent director de nova fornada –Roger Bernat– han col·laborat a que el públic del petit–gran teatre hagi gaudit de la seva extraordinària llum i del seu talent creatiu.

Iago Pericot també va ser objecte d’una exposició al Palau de la Virreina que recull alguns dels millors moments de la seva trajectòria creativa, com a pintor, director d’escena i dramaturg. L’exposició Iago Pericot: el joc i l’engany, mostrava la provocació i la tendresa de l’obra d’aquest artista, a través d’un seguit d’instal·lacions, videos, jocs interactius, pintures, etc. Un recorregut divertit que ensenyava –a qui volgués prendre nota– que es poden descobrir i explotar les nostres contradiccions i les del món que ens envolta, des de l’alegria de viure.

Ha obtingut molts premis, entre ells:

1963- Primer Premi del V Concurs Nacional de Pintura de Granollers, Barcelona.

1968- Primer Premi de Gravat de la Slade School of Fine Arts, University of London.

1980- Premi muntatge teatral «Josep Mª de Sagarra».

1990- Premi «Josep Caudí» d'Escenografia ADE, Madrid.

1991-Premi Nacional d'Arts Escèniques. Generalitat de Catalunya.

2004-Premi Butaca (per la seva trajectòria professional)

A més ha realitzat nombroses exposicions de pintura i en el camp de la plàstica, en general, tant nacionals com internacionals.

D’ell han dit coses com aquestes: pintor crític i satíric i agitador cultural, encomana la passió pel que fa. Polifacètic i inquiet, inconformista, la seva obra és complexa, tentacular, però sota hi ha la seva mirada de poeta i la seva capacitat per aplicar el bisturí amb la saviesa de Sòcrates. Ell diu de si mateix: Sóc complex, nascut entre lliura i escorpí. El meu món és el món de la ficció i de la transgressió. i també es defineix admirador de Plató, Ramon Llull i la mitologia grega, la gran mare de tot. Acaba de tornar d’un viatge a Egipte i quan li vaig dir que aquest viatge és una de les moltes assignatures pendents, em va respondre sense dubtes, que la passés al davant de totes.

L’Ajuntament de Barcelona, als anys vuitanta i noranta va promoure la col·lecció Diàlegs a Barcelona, editats per Laia, memòria col·lectiva en lletra impresa de la riquesa que el llenguatge oral ofereix. Duets de la dialèctica tant interessant com la que hi podia haver entre Vázquez Montalbán i Jaume Fuster, Joan Oliver i Pere Calders, Josep Vicenç Foix i Narcís Comadira, Isabel-Clara Simó i Montserrat Roig, Joan Guinjoan i Josep M. Mestres-Quadreny, Ovidi Montllor i Francesc Pi De La Serra, Josep Guinovart i Joaquim Molas, Joaquim Maria Puyal i Sebastià Serrano o A. Cardona Torrandell i Iago Pericot. Jo no sé que decidia les persones de cada diàleg (*) però en aquest cas em sembla d’un encert incomparable, dos grans artistes, dos grans humanistes, dues personalitats genials. I d’això ha vingut a parlar-nos el Iago Pericot, d’un diàleg impressionant, del testament intel·lectual de l’Armand.

(*) La Maria Aurèlia Capmany, va aclarir el Iago tot seguit.