La vida ens motllura a cops de puny. Entre els que ens donen, els que donem, i els que ens donem, així ens quedem. Considero la meva expressió plàstica com una conjunció d'elements èpics i lírics damunt d'un apassionant diari; íntima crònica quotidiana, amarada i rebel sota el pes d'aquesta quotidianitat, en una aportació vàlida com a testimoni.

I ara, des d'aquí, des d'aquestes misèries, les meves imatges, canto la meva soledat, comunió profunda, pregona amb la solitud dels altres, canto la boja tristor, la dolça alegria de les parelles d'amants presoners d'amor desesperat, canto les multituds enfollides per antigues injustícies encara perdurables, éssers esclavitzats sota el pes de les cadenes o sota l'afalac del consum que els porta pel camí d'una miserable alienació. Camins de murs blanquejats com a sepulcres; blanquejats pels eslògans que els confonen i els menen a la mort moral i física, amb automatitzades escales en els supermercats-abocadors, on s'administra la carronya programada per part d'aquells que esdevenen usurpadors del poder.

I el déu de la velocitat presideix les autopistes, on les creus votives han estat suprimides tot convertint-les en ferro vell. I el déu de la pressa contempla immutable la descomposició dels cossos-màquina, de les màquines-cos, que a la primavera ens insulta dolçament amb un esclat de flors. I el déu de la mercantil concupiscència pica l'ullet des dels semàfors i des dels rètols lluminosos que esbomben superflus objectes homicides de la nostra llibertat.

Bona nit. Em dic Joan Inglada i sóc membre de la Comissió Cívica Testimoni i Memòria de l'Armand Cardona i Torrandell.

He començat amb aquest recull de textos de l'Armand Cardona Torrandell escrits fa més de quaranta anys perquè el trobo d'una brutal actualitat.

Dèiem, a l'inici del període, el 3 de desembre del 2002 al Círcol Catòlic, sota el magnífic mural de teatre de l'Armand... Es constitueix la comissió amb l'objecte d'impulsar propostes per a un millor coneixement públic del pintor Armand Cardona i Torrandell, aprofitant els esdeveniments del 75è aniversari del seu naixement (30/11/1928) i el 10è de la seva mort (14/01/1995), per anar més enllà, tot el que sigui possible, en la difusió i divulgació del missatge que traspua la seva obra i la seva persona. Pel que ens ha fet entendre, comprendre, admirar i estimar a través de tot plegat, portant-nos a visualitzar uns horitzons més justos, més creatius i més igualitaris però transversalment plurals, multidisciplinaris i diversos, i per tant, racionalment humans.

Amb la tasca feta, començant per la concessió del seu nom a la Biblioteca del barri de sant Joan, passant per Trajectes, dramatúrgies: La veu de l'Armand i Viatja per la Biblioteca amb l'Armand, tallers de: poesia, màscares, teatre i cartellisme; exposicions de cartells, pintures, escenografies i dibuixos; conferències, catàleg de les exposicions, el Retrat, Ruta Cardona, mural de grafiti de la biblioteca, lloc web cardonatorrandell.org, la conferència d'aquesta tarda i acabant amb aquest acte de cloenda, podem sentir-nos satisfets de la capacitat cívica de fer testimoniatge i recordança d'una de les persones que en els temps del desert més àrid de la intel·lectualitat local, va obrir finestres i portals i va suggerir camins de potencial fertilitat cultural . Felicitem-nos, si més no, de la nostra concurrència - la dels promotors i col·laboradors, les institucions Ajuntament i Diputació, societats, com ara aquesta, El Foment Vilanoví, el Círcol Catòlic, el Ball de Diables, establiments de la Ruta Cardona i la de tots els que han participat en els actes que s'han dut a terme, que són molts i que no esmento perquè es faria massa llarg i me'n deixaria alguns injustament, com ara els mitjans de comunicació. Tot plegat per a servar-ne la memòria, que queda molt ben parada mitjançant la Biblioteca, a escala local, i a la societat xarxa amb el lloc web esmentat.

Dit això, us presentaré, que no caldria, les persones de la taula d'intervencions:

-Jaume Bertran. Podria abundar en paraules presentant-vos una persona que conec de fa més de quaranta anys i que a més és el meu primer mestre en el camp del pensament polític. Però tractant-se de la seva relació amb l'Armand on tot és molt vivencial, que prengui la paraula ell que és el gran amic, gairebé germà i que representa la convivència.

-Xavier Capdet, una de les persones que més coneix l'obra; més de 30 anys d'història d'exposicions i en aquesta ocasió organitzador de Trajectes, recordança plàstica de l'Armand, dels pintors que exposen en aquestes contrades. En Xavier ha estat, també, un dels puntals de les exposicions, les millors que s'han fet de l'Armand, als museus Papiol i Balaguer; el punt de vista del galerista.

- Francesc de Paula Mestres, l'editor del Cep i la Nansa, ell va ser el factotum de la inoblidable i irrepetible taula rodona, el juny de 1999 al Museu Balaguer, amb la majoria dels coautors del llibre Cardona Torrandell, delimitacions o fragments de biografia, envoltats, ponents i públic, d'una cinquantena de quadres de l'Armand. En aquesta ocasió, a més de membre de la comissió ha editat l'esplèndid i absolutament recomanable Catàleg de les exposicions abans esmentades.

-Pep Duran, artista avanguardista, com segurament coneixereu, té l'encàrrec de pintar els propers vestits del Ball de Diables. Ens llegirà un text del llibre Cardona Torrandell, d'Alexandre Cirici, ed. Xifré, Barcelona 1960, el primer de la biografia cardoniana, escrit només tres anys després de la seva primera exposició. Per al Pep aquest llibre té una especial significació.

-Francesc Xavier Puig Rovira, historiador, crític d'art i bon coneixedor de l'obra i de la persona de l'Armand. Des de l'edat escolar que ja veia, diàriament, un noi amb una barra de pa sota el braç, que anava llegint un llibre. El seu company li deia: Veus aquest noi? És molt savi... Era l'Armand.

-Enric Andreu, durant molts anys responsable i director escènic de L'Escotilló GT, que és el grup de teatre del Círcol Catòlic, el local del Mur de Teatre de l'Armand Cardona

Torrandell. En aquesta obra, que segurament és l'última de les de grans dimensions, l'Armand hi va treballar a intervals gairebé un any, sempre ajudat i fent-li companyia,

en les llargues hores, l'Enric Andreu.

-Pere Tapias, el polifacètic, el trobador cantant vilanoví del Passeig del Carme, títol del disc que il·lustrà magníficament, l'Armand, amb una formació instrumental de luxe, sota la direcció musical del mestre Francesc Burrull. Ens interpretaran la composició Passeig del Carme.

-Iago Pericot, director escènic i pintor, un dels creadors més grans i un dels introductors de la modernitat escènica al país, va ser testimoni de primera mà del que per a mi és el testament intel·lectual de l'Armand: Diàlegs a Barcelona: Armand Cardona Torrandell, Iago Pericot.

-Carme Sansa, la veu catalana d'Aturem la Guerra, actriu, premi Sant Jordi del primer govern d'esquerres de la Generalitat després de la maltempsada. La Carme va actuar ja en la primera Ronda de Mort a Sinera i ha estat la genial intèrpret de l'última Esperanceta Trinquis. Ens recordarà la primera representació, amb l'Armand i el Salvador Espriu a la Cúpula del Coliseum on es trobava l'Escola Adrià Gual. L'Espriu va dedicar-li un poema. La Carme Sansa ens llegirà aquest poema: Món de Cardona Torrandell

-Brull Carreras, pintor i lluitador incansable amb iniciatives socioculturals multisectorials, -pelegrí del silenci, l'ha anomenat un crític- admirador de l'Armand i col·laborador d'aquesta comissió. Avui voldria ser aquí però encara no pot; s'està recuperant molt bé amb les ganes i la força que hi posa, d'una malaltia que l'ha tingut segrestat alguns mesos. Els nostres desigs més fervents per a la recuperació total. Ens ha fet arribar una nota que ara llegiré.

-Francesc Burrull, Premi Nacional de Música, lligat a músics i formacions de primer nivell tant nacional com internacional, com arranjador, director o intèrpret, també és l'autor dels arranjaments del disc, i ara ens interpretarà una versió jazzística del tema del Passeig del Carme.

-Àlex Cardona, traductor i escriptor, nebot de l'Armand. Profundament interessat en conèixer el seu oncle des de totes les vessants. Està enganxat a la investigació sobre l'artista en el sentit més ampli, i crec i desitjo -o desitgem- que hi segueixi força. Ha fet un lloable treball amb el Retrat i ara llegirà una de les cartes de l'Armand a la seva mare.

-Pere Tapias, inspirador d'aquest acte, ens dirà un proverbi de William Blake amb el que donem per acabat l'acte tot i agraint-vos la vostra assistència i esperant que hagueu passat una estona agradable. Gràcies.