HAN PASSAT 10 ANYS...

Bonaventura Orriols

(Reembres, núm.7. Abril 1995, Pàgs. 25-26.)

Dintre de pocs mesos (era el 29 de novembre del 1985) farà deu anys de la inauguració, al local del Círcol Catòlic, del Mur de Teatre, d'Armand Cardona Torrandell. En aquesta obra, que segurament és l'última realitzada pel gran artista vilanoví, hi va treballar a intervals gairebé un any, sempre ajudat i fent-li companyia, en les llargues hores, l'amic Enric Andreu del grup de teatre de la casa. El Mural té una amplada de 7,32 m i 2,25 m d'alçada, i no hi ha dubte que causa un gran impacte visual a tothom que entra a la Sala Teatre del Círcol Catòlic.

Ricart Salvat, després de prendre part en l'acte inaugural amb una bona dissertació sobre aquella gran obra, ens deia, tot contemplant-la des de la perspectiva del final de la sala, que de moment, pel sol fet de ser amics de l'autor, "ni vosaltres mateixos us podeu fer càrrec de la importància del regal que us ha fet aquest xicot; és senzillament fantàstic".

Hi ha molta gent que, encara avui, es pregunta, al contemplar aquell gran mural il·luminat: com és, o a sant de què, en Cardona va obsequiar, precisament el C. C., amb una ' obra de tal envergadura?

Crec que la resposta la va donar, en el citat acte d'inauguració, el mateix autor al recordar amb expressió de gran afecte l'acolliment i comprensió que trobaren en aquella casa el joves inconformistes i inquiets de la seva edat en uns anys molt difícils.

No és estrany, doncs, que uns quants amics del C. C. quedessin molt sorpresos un bon dia que, per casualitat, en Cardona va entrar al local per veure les obres de remodelació del teatre, i tot contemplant la sala renovada, de sobte, va assenyalar amb el dit el gran mur en blanc sobre l'escenari i va dir amb decisió: "Allò ho pintaré jo". I ho va complir.

Amb aquest gest, Armand Cardona Torrandell va demostrar que a més de ser un gran artista posseïa una virtut no gaire corrent; la virtut de l'agraïment. La gent del Círcol Catòlic el recordarem sempre.